Prenc un flascó de vi y entre les flors bevia. Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga, i a la meua ombra mai la set no l'angunia. Quan canto, vet ací la lluna que s'ho mira; quan em poso a dansar, l'ombra em fa companyia. Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen: veus ací una tristor que mai no l'he tinguda. Si me'n torno al casal, em segueix l'ombra muda, i una mica més lluny m'acompanya la lluna (Versió de Marià Manent d'un poema de Li Po, poeta xinés del segle VIII, i que Toti Soler i Maria del Mar Bonet van musicar i cantar esplèndidament.) |
|
|
