Petita festa

Petita festa



Prenc un flascó de vi
y entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meua ombra mai
la set no l'angunia.

Quan canto, vet ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he tinguda.

Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna


(Versió de Marià Manent
d'un poema de Li Po, 
poeta xinés del segle VIII,
i que Toti Soler i Maria del Mar Bonet
van musicar i cantar esplèndidament.)