Petita festa

Petita festa

Prenc un flascó de vi

y entre les flors bevia.

Som tres: la lluna, jo

i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,

la lluna, bona amiga,

i a la meua ombra mai

la set no l'angunia.

Quan canto, vet ací

la lluna que s'ho mira;

quan em poso a dansar,

l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí,

els convidats no em fugen:

veus ací una tristor

que mai no l'he tinguda.

Si me'n torno al casal,

em segueix l'ombra muda,

i una mica més lluny

m'acompanya la lluna

(Versió de Marià Manent

d'un poema de Li Po,

poeta xinés del segle VIII,

i que Toti Soler i Maria del Mar Bonet

van musicar i cantar esplèndidament.)